AN OPINION ESSAY

Now, people prefer other types of communication, such as e-mails, whatsaps or telephone calls rather than face-to-face communication. In our view, there are some negative consequences.

In the first place, we think that face-to-face communication is better because otherwise we can misunderstand the messages. Due to that they can arise some conflicts. Express yourself better.

Moreover, we belive that meet of friends is more ideal because being an your bedroom talking to a computer or on the phone can cause problems to your health.

Today there are some people that invent their life on the internet. If you want to meet new people here, you can disappoint.

There fore, we think that this kind of communication can sorprise you. All in all, is better face-to-face communication

THE STORY OF LACOSTE

In 1933, René Lacoste founded La chemise Lacoste with André Gillier. She produced the tennis shirt Lacoste with the cocodrile logo. Moreover, shirts for golf and sailing was produced.

In 1951, the company introduced color shirts. One year later, shirts were exported to the United State. René's son, Bernard Lacoste, toke over the management of the company. For that reason, company was grew under his management. During the late 1970s, in USA, Lacoste reached it's height of popilarity. Company also was begun to introduce other products into their line in the 80s: shorts, perfumes, tennis shoes. Michael Lacoste, Bernard's brother was transferred dor company in 2005. That some year, in over 110 countries, almost 59 million Lacoste products were sold. And the next year Bernard died.

In recent years, Lacoste introduces a home line of sheeting and towels.

NARRACIÓ D'AMOR

Al pati..

Sílvia: Marta, necessito que em facis un favor. (Li va dir a l'hora del pati)

Marta: Diga'm Sílvia, què et passa? (una mica preocupada)

Sílvia: Bé, com ja saps m'agrada en Pere, el de la teva classe, i necessito que li diguis

que a la sortida m'esperi al costat del riu, que vull parlar amb ell.

Marta: D'acord, ja li diré. I demà tu ja m'ho explicaràs eh. (marxant cap a classe)

A la classe de la Marta...

Marta: Pere, vina. Saps la Sílvia? La meva amiga de 3r A? Doncs diu que a la sortida

l'esperis al costat del riu que vol parlar amb tu.

Pere: (Posant-se vermell) D'acord, allà hi seré.

Després, a la sortida.

Pere: Hola Sílvia, diga'm, què volies parlar?

Sílvia: A veure, aniré al gra. Porto dies tiran-te indirectes. He vist que em mires molt, i en Jordi, el teu millor amic, m'ha dit que et sóc indiferent. M'agrades, Pere, t'ho havia de dir. I si t'agrado necessito que m'ho diguis ja.

Pere: Com? Que t'agrado? Si vols que et digui la veritat, ja fa dies que m'hi fixo en tu, crec que m'agrades, però no podem estar junts.. tinc nòvia, i per molt que m'agradis l'estimo.

Sílvia: Pere, una frase que m'agrada molt és: Si t'enamores de dues persones, tria a la segona, perquè si de veritat estimessis a la primera, no t'hauries enamorat de la segona. (amb els ulls plorosos)

Pere: (pensatiu) Demà a les 4 quedem al hophop i parlem. Fins demà! (i es van fer dos petons)

L'endemà es van tornar a trobar

Sílvia: Hola Pere!

Pere: Hola, he deixat la Laura. Tenies raó ahir, si m'he fixat en tu serà perquè a ella l'oblidaré i tu m'agradaràs encara més. Vaig estar pensant i vaig decidir deixar-la. T'estimo, cari, i m'agradaria poder sortir amb tu, acceptes?

Sílvia: És clar que accepto, t'estimo.

I es van besar.

EN BUSCA DE UN MUNDO MEJOR

Diagnosticaron cáncer a mi madre. Mi hermana no tenía trabajo. Mi padre murió de un accidente de tráfico. Yo estaba en una fábrica, donde no ganaba suficiente para mantenernos a todos. Mi madre necesitaba un tratamiento, y alguien que la pudiera cuidar, pero ahora mi hermana quería ponerse a estudiar para obtener un buen futuro. La única salida era yo. Sólo tenía una opción: irme a otro país para poder mantener a toda la familia y a mi.

Compré el pasaje, estaba asustada y nerviosa, ya iba rumbo a Francia. No quería dejar a mi familia atrás, pero tenía que hacerlo, era lo mejor que podía hacer. De lo que tenía más miedo era de no encontrar un buen trabajo y fallar a toda mi gente. Llegué allí, con la suerte de tener a una amiga allí, la cual me dejó quedarme en su casa hasta que encontrara algún lugar donde vivir. Dominaba el francés, ya que tuve una buena educación, así que no tenía problema con el idioma. La primera semana trabajé con mi amiga en un bar, hasta que un día pasé por delante de un veterinario. Entré a preguntar si necesitaban a alguien. Yo ya tenía el título de veterinaria y me dijeron que ya me llamarían. Días después me llamaron, y me informaron de que podía ir a hacer prácticas durante una semana. Después de esa semana, empecé a trabajar. Cobraba mucho más que antes y le podía mandar a mi familia la mitad de mi sueldo, para que mi madre pudiera comenzar el tratamiento y mi hermana pudiera estudiar.

Todo me iba genial, y cuando tenía vacaciones iba a visitar a mi familia. No fue nada fácil empezar de cero en un país sin la gente que quiero. Todo el miedo que sentía al principio fue desapareciendo poco a poco, aunque fue muy duro. No pensaba que pudiera llegar a conseguirlo. Pero ahora, al ver a mi madre bien, y ver que mi hermana ha terminado los estudios, me doy cuenta de que todo esto ha valido la pena. 

Colònies 6è: La Molina

En la primera redacció de català hem de parlar d'un viatge, d'una excursió escolar, o etc. I el primer que m'ha vingut al cap quan he llegit el tema de redacció ha estat “La Molina”.

Arribava el dia que m'havia d'aixecar molt aviat, per ser davant del cole a les sis del matí. Ja portàvem dos anys venent loteries de nadal, per la panera, nadales, roses per St. Jordi, fent quines, etc, per guanyar diners. En vam aconseguir molts, i vàrem poder anar de colònies tots el que vam voler. Van ser unes quantes hores de bus, però com que a mi ja m'agraden els viatges llargs en autocar, no em vaig queixar. Quan vam arribar allà, vam esmorzar i després vam anar a buscar els esquís. Vàrem fer els grups i després cada grup va anar amb el seu monitor. Vam estar esquiant tot el matí, i a l'acabar vam anar a dinar. Allà, et feien diferents menjars i tu triaves el que volies, no t'obligaven a menjar res que no volguessis. A la tarda, vam anar a esquiar més i després de sopar vam anar a la bolera. L'endemà va ser més o menys el mateix, al principi vam anar amb el monitor a esquiar, però després ens van deixar lliure per esquiar per on volguéssim. A l'hora de dinar, vam caminar una bona estona per arribar a un restaurant, on vam quedar-nos a menjar. A la tarda, el bus ens va portar a les pistes, que vam tenir lliure un altre cop i vam esquiar tota la tarda. Vam anar a l'alberg on dormíem, vam sopar, ens vam dutxar i vam anar a una discoteca que feien abaix per tots els de l'alberg. Hi havia un altre col·legi que no coneixíem i no ens vam caure gaire bé. L'endemà al matí, vam anar a patinar sobre gel a un poble veí i quan vam acabar vam anar a fer un volt tots junts. Després els profes ens van convidar a patates i refrescos. Més tard vam tornar a l'alberg, vam dinar, ho vam recollir tot i més tard ens van donar els doplomes. A la tarda vam tenir una estona lliure, i ens vam acomiadar de tothom. Cap a les 16h ja pujàvem a l'autocar per tornar.

Sens dubte, va ser, per mi, la millor sortida amb l'escola que he fet mai. M'ho vaig passar molt bé, i si he de ser sincera, trobo molt a faltar la classe que tenia a primària. Ja que amb tots m'hi he distanciat molt perquè amb ningú vaig al mateix institut. Amb alguns més, i amb d'altres menys, però sé que res tornarà a ser igual que abans amb cap. 

L'ALCOHOL I ELS JOVES

Per què consumeixen alcohol els joves? Per semblar més grans? Per divertir-se? Per què es creuen així millors que els que no ho fan? A moltes festes et trobes a molts adolescents pel terra, cada cop més joves. He arribat a veure gent de 11-12 anys fent “botellón” a les festes, i personalment, ho trobo una mica penós. Les festes estan per divertir-se i no per acabar en un racó vomitant.

Existeix la llei que diu: “Poden consumir alcohol persones a partir de divuit anys”. I molta gent es pregunta: “Per què a partir dels divuit i no dels quinze?”. Perquè amb divuit ja ets major d'edat? Jo crec que perquè creuen que amb aquesta edat ja ets més madur per controlar tot el que fas. I està demostrat. Hi ha un percentatge molt més gran de joves que acaben en coma etílic que no pas persones adultes. Així només aconsegueixen passar la nit malament i no divertir-se com cal.

I havent aquesta llei...Per què els joves ho fan igualment? Jo tinc 15 anys i ho entenc perfectament. Molts diuen que el prohibit es torna temptador, i si et diuen que no facis una cosa i t'ho repeteixen mil i un cops, et vénen moltes ganes de probar-ho. Però la gent que beu tant, és conscient del que està fent entrar al seu cos? No només beuen el seu alcohol, sinó, van provant de l'altra gent. Realment pots confiar en aquestes persones? S'han donat molts casos de gent a la qual li han posat droga dintre la beguda, i per culpa d'això han violat a moltes noies i hi ha hagut moltes baralles. Si els joves volen beure, almenys que ho facin amb una mica de seny, sense passar-se. Sembla que les lleis no serveixen per res, ja que la gent fa el que vol. 

MY OWN DEFINITION

-A boring friend-> For me, a boring friend is a person who doesn’t speak, doesn’t mind his things, doesn’t do funny things, doesn’t listen when I speak… Luckily all my friends are funny and I have none boring.

-An exciting moment-> An exciting moment is a moment that impresses you, when something that you didn’t expect happens and makes you feel god, although sometimes also can make you feel bad. Or also when something happens that you really like. For example when my brother was born.

-An interesting film-> an interesting film is a film which express something and you like very much, which catches you attention and you’re looking for word to sequel much. For example Insurgent.

-A worrying situation-> for me, a worrying situation is a situation that you don’t like, that leaved you with intrigue and it a situation that makes you think badly. For example if you ‘re told that someone who you love is in hospital.

-An annoying classmate-> an annoying classmate is a person that doesn’t leave you alone, always bothering everyone, who stops the lesson, who does not let you study… For example Marius.

· I get annoyed when I am not right but I want to be.

· I feel embarrassed when I say something that has offended or when the situation is very embarrassing.

·I’m shocked when something I didn’t expect at all happens.

·I feel relaxed when I’m alone listening to music and nobody bothers me or tells me what I have to do.

·I’m interested in people who make it nice, friendly, that treat me well, make it fun and enjoyable.